He rebut l’esperança, no com una certesa, sinó com un gest profund, silenciós, que em convida a caminar.
Caminar per comprendre, per observar, per conèixer-me. En cada passa, alguna cosa es revela: el món és un matí obert, els colors canvien, els paisatges es transformen. I jo, amb ells. Tot allò que miro em parla, si l’escolto. Un estampat, fils, un llibre, un arbre, un silenci… una paraula. I en aquest mirar, comprenc. Hi ha mestres silenciosos en cada persona, en cada cosa. Imatges com a miralls que em conviden a aturar-me, a escollir. L’aprenentatge continua, com la vida. Com la llum que entra per la finestra i em convoca, un cop més, a mirar.
Caminar per comprendre, per observar, per conèixer-me. En cada passa, alguna cosa es revela: el món és un matí obert, els colors canvien, els paisatges es transformen. I jo, amb ells. Tot allò que miro em parla, si l’escolto. Un estampat, fils, un llibre, un arbre, un silenci… una paraula. I en aquest mirar, comprenc. Hi ha mestres silenciosos en cada persona, en cada cosa. Imatges com a miralls que em conviden a aturar-me, a escollir. L’aprenentatge continua, com la vida. Com la llum que entra per la finestra i em convoca, un cop més, a mirar.
