En realitat podem afirmar que les paraules no se les endú el vent. Ho sabem tothom i ho saben sobretot els i les poetes que tenen molta cura en escollir-les.
Aquí, les d’un poema, “Res no és mesquí”, de Joan Salvat Papasseit, que des dels meus disset anys, han configurat una manera de mirar i veure el món i inclús de viure’l.
Així doncs, m’he atrevit a estirar aquest fil per provar, tot i el pas del temps, si les meves fotografies, poden també, representar-lo.
En aquest camí, hem comptat amb la Meritxell Perpinyà, que ens ha ensenyat, a més a més d’estirar el fil a esperonar en nosaltres punts de costura. En el meu cas, la meva afició creixent a la fotografia amb un dels meus poetes preferits, que, d'altra banda (coincidències!) li dona nom al carrer on està aquesta magnífica Biblioteca.
Moltes gràcies, Meritxell pel teu mestratge. I moltes felicitats a la Biblioteca Pere Anguera per l’aniversari i pel projecte Fils.
I recordant com diu el poeta:
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
